vogar - verb

vo·gar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
vogo
vogues
voga
voguem
vogueu
voguen
vogava
vogaves
vogava
vogàvem
vogàveu
vogaven
voguí
vogares
vogà
vogàrem
vogàreu
vogaren
vogaré
vogaràs
vogarà
vogarem
vogareu
vogaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
vogaria
vogaries
vogaria
vogaríem
vogaríeu
vogarien
vogui
voguis
vogui
voguem
vogueu
voguin
vogués
voguessis
vogués
voguéssim
voguéssiu
voguessin

voga
vogui
voguem
vogueu
voguin
Infinitiuvogar
Gerundivogant
Participi
vogatvogada
vogatsvogades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : vogament, vogada, voga

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana